VALS CON BASHIR

Aquesta pel·lícula és un documental ja que explica detalladament com va ser la guerra i perquè indirectament es responen a les preguntes que li fan al noi.

Nosaltres si haguéssim de relatar un esdeveniment del passat no ho faríem amb animació, creiem que és més productiu fer entrevistes personals testimonis de la guerra, per buscar-los penjaríem un anunci al diari i penjaríem cartells per carrer.

Reflexa els efectes que assoleixen durant i després de la guerra els soldats i els que no viuen la guerra internament, és a dir, el poble.

Una de les situacions quotidianes que ens pot afectar traumàticament és per exemple que mori un familiar (i sobretot per regla de vida, és a dir, que mori abans un fill que un pare) també que de la gravetat de la situació passada se te n’obliden les coses.

Nosaltres creiem que les humanitza ja que ens està ensenyant aquestes imatges al final per a que prenguem consciència del que va passar i perquè no torni a passar aquesta gran desgràcia.  El camp de concentració que surt a la peli és el camp d’auswitch  i amb unes dures condicions

Mort molta més gent, es traumen encara que així estan més preparats ja que no els agafa de sorpresa pels pròxims atacs, veure com altre gent mor i és martiritzada és possiblement més dur que sofrir tu mateix, i a més si és algú que tu coneixes.  Quan un govern té al seu poble amenaçat i amb terror, faran tot el que els hi diguin, així d’una forma més o menys indirecta els tenen sota el seu comandament.

Les animacions fan que ens costi més prendre consciencia del que està passant, ho deshumanitza i alhora, amb dibuixos animats costa menys representar estats mentals ja que és molt difícil fingir coses d’aquest estil.