Aquesta pel·lícula és un documental ja que explica
detalladament com va ser la guerra i perquè indirectament es responen a les
preguntes que li fan al noi.
Nosaltres si haguéssim de relatar un esdeveniment del passat
no ho faríem amb animació, creiem que és més productiu fer entrevistes
personals testimonis de la guerra, per buscar-los penjaríem un anunci al diari
i penjaríem cartells per carrer.
Reflexa els efectes que assoleixen durant i després de la
guerra els soldats i els que no viuen la guerra internament, és a dir, el
poble.
Una de les situacions quotidianes que ens pot afectar
traumàticament és per exemple que mori un familiar (i sobretot per regla de
vida, és a dir, que mori abans un fill que un pare) també que de la gravetat de
la situació passada se te n’obliden les coses.
Nosaltres creiem que les humanitza ja que ens està ensenyant
aquestes imatges al final per a que prenguem consciència del que va passar i
perquè no torni a passar aquesta gran desgràcia. El camp de concentració que surt a la peli és
el camp d’auswitch i amb unes dures
condicions
Mort molta més gent, es traumen encara que així estan més
preparats ja que no els agafa de sorpresa pels pròxims atacs, veure com altre
gent mor i és martiritzada és possiblement més dur que sofrir tu mateix, i a
més si és algú que tu coneixes. Quan un
govern té al seu poble amenaçat i amb terror, faran tot el que els hi diguin,
així d’una forma més o menys indirecta els tenen sota el seu comandament.
Les animacions fan que ens costi més prendre consciencia del
que està passant, ho deshumanitza i alhora, amb dibuixos animats costa menys
representar estats mentals ja que és molt difícil fingir coses d’aquest estil.
