4. UN CANVI I SOCIAL I UN CANVI I DE RELACIÓ

Canvi de societat

Jesús reflexionava i deia que el regne només pot funcionar si es per a tothom, sinó hi ha absolutament ningú que quedi exclòs. Si es dóna el cas de que algú queda al marge, cal fer l'esforç de agafar-lo i rescatar-lo, es a dir, cal acabar amb les següents coses per aconseguir que cap persona quedi fora d'aquest camí:

-DISCRIMINACIÓ: Quan a un grup del que sigui, no se'l deixa accedir amb totes les condicions o casi totes.

-MARGINACIÓ: Quan una persona no està a la "roda social".

-ESQUEMATITZACIÓ: Marcar, acusar a un grup d'un mal que a fet a la societat. 

Arribar al regne vol dir eliminar la discriminació, eliminar la marginació i eliminar l'esquematització. Per aconseguir aquest canvi calen dues coses:

1. Canvi Individual- Canviar la teva mirada.

2. Canvi amb les Regles del Joc

Sense canvi individual no hi ha canvi amb les regles del joc.

MT 25,31-40 

El judici final

31 »Quan el Fill de l'home vindrà ple de glòria, acompanyat de tots els àngels, s'asseurà en el seu tron gloriós. 32 Tots els pobles es reuniran davant seu, i ell destriarà la gent els uns dels altres, com un pastor separa les ovelles de les cabres, 33 i posarà les ovelles a la seva dreta i les cabres a la seva esquerra. 34 Aleshores el rei dirà als de la seva dreta:

»--Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món.35 Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; 36 anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.

37 »Llavors els justos li respondran:

»--Senyor, ¿quan et vam veure afamat, i et donàrem menjar; o que tenies set, i et donàrem beure? 38 ¿Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o que anaves despullat, i et vam vestir? 39 ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure't?

40 »El rei els respondrà:

»--Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.

JM 2,14-17

La fe i les obres

14 Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? 15 Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l'aliment de cada dia, 16 i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? 17 Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.

Canvi de relació amb el món

Construir el regne també es una manera diferent de relacionar-se amb l'entorn, només el que sap usa allò que necessita serà feliç, si sabem prescindir. La clau està en compartir la riquesa, la natura està en disposició de les persones, avui en dia ens relacionem amb el món.

MT 6,25-34

Confiança i neguit 25 »Per això us dic: No us preocupeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells? 27 ¿Qui de vosaltres, per més que s'hi esforci, pot allargar d'un sol instant la seva vida? 28 I del vestit, per què us en preocupeu? Fixeu-vos com creixen les flors del camp: no treballen ni filen, 29 però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d'elles. 30 I si l'herba del camp, que avui és i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, ¿no farà més per vosaltres, gent de poca fe? 31 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. 32 Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. 33 Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. 34 No us preocupeu, doncs, pel demà, que el demà ja s'ocuparà d'ell mateix. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.

EL DRET DE SOMIAR

Aunque no podemos adivinar el tiempo que será, sí que tenemos, al menos, el derecho de imaginar el que queremos que sea. Las Naciones Unidas han proclamado extensas listas de derechos humanos; pero la inmensa mayoría de la humanidad no tiene más que el derecho de ver, oír y callar.

¿Qué tal si empezamos a ejercer el jamás proclamado derecho de soñar? ¿Qué tal si deliramos, por un ratito? Al fin del milenio vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible:

El aire estará limpio de todo veneno que no venga de los miedos humanos y de las humanas pasiones;

La gente no será manejada por el automóvil, ni será programada por la computadora, ni será comprada por el supermercado, ni será mirada por el televisor;

El televisor dejará de ser el miembro más importante de la familia, y será tratado como la plancha o el lavarropas;

La gente trabajará para vivir, en lugar de vivir para trabajar;

Se incorporará a los códigos penales el delito de estupidez, que cometen quienes viven por tener o por ganar, en vez de vivir por vivir nomás, como canta el pájaro sin saber que canta y como juega el niño sin saber que juega;

En ningún país irán presos los muchachos que se nieguen a cumplir el servicio militar, sino los que quieran cumplirlo;

Los economistas no llamarán nivel de vida al nivel de consumo, ni llamarán calidad de vida a la cantidad de cosas;

Los cocineros no creerán que a las langostas les encanta que las hiervan vivas;

Los historiadores no creerán que a los países les encanta ser invadidos;

El mundo ya no estará en guerra contra los pobres, sino contra la pobreza, y la industria militar no tendrá más remedio que declararse en quiebra;

La comida no será una mercancía, ni la comunicación un negocio, porque la comida y la comunicación son derechos humanos;

Nadie morirá de hambre, porque nadie morirá de indigestión;

Los niños de la calle no serán tratados como si fueran basura, porque no habrá niños de la calle;

Los niños ricos no serán tratados como si fueran dinero, porque no habrá niños ricos;

La educación no será el privilegio de quienes puedan pagarla;

La policía no será la maldición de quienes no puedan comprarla;

La justicia y la libertad, hermanas siamesas condenadas a vivir separadas, volverán a juntarse, bien pegaditas, espalda contra espalda;

Una mujer, negra, será presidenta de Brasil y otra mujer, negra, será presidenta de los Estados Unidos de América; una mujer india gobernará Guatemala y otra, Perú;

En Argentina, las locas de Plaza de Mayo serán un ejemplo de salud mental, porque ellas se negaron a olvidar en los tiempos de la amnesia obligatoria;

La perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses; pero en este mundo, en este mundo chambón y jodido, cada noche será vivida como si fuera la última y cada día como si fuera el primero.

CANVI PERSONAL

La construcció del regne (estil determinat) la imatge de Déu, que és un pare. El primer que cal, és un canvi personal, una nova manera de mirar-nos a nosaltres. De manera positiva, amable. Ens en se deixar il·lusionar per les nostres pròpies qualitats, hi ha molts motius per viure. S'hi fem aquest canvi, de mirar-nos, amablement, serem capaços d'enfocar de forma positiva la vida. La persona que ha fet aquest canvi no actuarà pendent de que els altres opinen d'ell.
Lc 19,1-10

 Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. 2 Hi havia un home que es deia Zaqueu, cap de publicans. Era un home ric. 3 Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però la gentada li ho impedia, perquè era petit d'estatura. 4 Llavors s'avançà corrent i es va enfilar dalt d'un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. 5 Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué:

--Zaqueu, baixa de pressa, que avui m'haig d'hostatjar a casa teva.

6 Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. 7 Tots els qui ho van veure murmuraven contra Jesús i deien:

--Ha anat a allotjar-se a casa d'un pecador!

8 Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué:

--Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més.

9 Jesús li digué:

--Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d'Abraham. 10 El Fill de l'home ha vingut a buscar i salvar allò que s'havia perdut.

Lc 18, 18-23

18 Un home important li va preguntar: --Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? 19 Jesús li digué: --Per què em dius bo? De bo, només n'hi ha un, que és Déu. 20 Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare. 21 Ell va dir: --Tot això ho he complert des de jove. 22 Jesús, en sentir-ho, li digué: --Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. 23 Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric.

 1. En quina situació de partida troba els personatges? 
Zaqueu era corrupte, pecador.
2. Que fan de nou, que canvia?
Robava en el seu propi poble.
3. Quins sentiments expressen les persones?
Empatia, alegria i solidaritat.
Mt 6,2-3

»Per tant, quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta, com fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers, perquè tothom els alabi. Us asseguro que ja tenen la seva recompensa. 3 En canvi, tu, quan facis almoina, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta,

 Mt 23,27-28

»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d'ossos i de tota mena d'impuresa! 28 Igualment vosaltres, de fora sembleu homes justos, però per dintre sou plens d'hipocresia i de maldat.

 

1. Que opina Jesús de la hipocresía?
Que quan ajudes a algú, que t,ha de sortir se tu mateix fer-ho, que no cal dir que has ajudat als demés.

EL SUBDESENVOLUPAMENT

El passat Dijous dia 22 de Gener en va venir a visitar-nos el Capellà Ramiro. Ens va explicar una mica de la seva vida i que és el que ell feia, ser missioner. Aquesta no ha sigut la seva primera feina, ell abans treballava a una fàbrica, però els 65 anys es va dedicar a ajudar els països desenvolupats i fer de capella en algunes de les seves esglésies. 
La seva última experiència és el cas d'Hondures. Hondures és un país de 112.000 km2, el qual té 9 milions d'habitants. El 50% d'habitants són joves i tenen una esperança de vida de 60 anys. Hi ha un 60% de la població que està en pobresa crònica.
Perquè Hondures és un país subdesenvolupat?
1- En els països subdesenvolupats les estructures socials són més inestables perquè no hi ha classe mitjana, o són molt pobres o són molt rics. La política i l'economia són molt inestables.
2- Tenen un elevat creixement vegetatiu (diferencia entre naixements i morts), la mortalitat en el S.XIX era molt alta i ara a baixat (pot ser no tant com lel nostre) la diferència és que encara segueixen tenint molts fills, és a dir la natalitat molt alta, tenen tants fill per a què puguin treballar al camp. Tenen una elevada mortalitat infantil, ja que quan un part es complica a vegades acaba costant la mortalitat dels dos.
3- Sectors Econòmics en crisi:
a) Agricultura de subsistència o d'exportació.
b) Explotació no òptima dels recursos naturals i subproducció. Tenen molt de recursos però no tenen la tecnologia per explotar-lo.
c) Baix nivell tecnològic i d'industrialització.
d) Intercanvis comercials desfavorables, la quantitat de diners que donem nosaltres és molt més baixa de la que donen ells.
4- Baix nivell per capita i d'instrucció.
5- Cobertura sanitària insuficient i deficiències alimentaries (mengen sempre el mateix).